31.
Abreviatures. Escriptura. Majúscules i minúscules
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviatures s'escriuen en majúscula o minúscula inicial d'acord amb la manera com s'escriuria
el mot o el sintagma que abreugen.
Núm. de sèrie: 24-3245 [a inici de ratlla]
...està inscrit al curs (matrícula núm. 27564)
En són una excepció les formes abreujades de tractament i de [...]
|
32.
Sigles. Pronunciació. Pronunciació combinada
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En alguns casos es combina el lletrejament amb la pronunciació sil·làbica.
DGAIA de-gaia
CD-ROM ce-de-rom
XTEC ics-tec
ETSEQ et-se-cu
Una variant d'aquest sistema de lectura és pronunciar una vocal de suport entre dues consonants i
llegir la resta sil·làbicament.
MNAC me-nac
FNEC fe-nec [...]
|
33.
Sigles. Apostrofació. Pronunciació i grafia
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
exemple, algunes formacions que comencen amb i o u seguides de vocal presenten una pronunci-
ació vacil·lant.
IEF Institut d'Estudis Financers
Si es pronuncien amb la i o la u semiconsonàntiques, no s'ha d'apostrofar l'article el ni la prepo-
sició de; però si es pronuncien amb la i o la u vocàliques [...]
|
34.
Abreviatures. Escriptura. Punt abreviatiu i signes de puntuació
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Punt abreviatiu i signes de puntuació
Com s'ha dit anteriorment, és recomanable no incloure abreviatures dins d'un text seguit. Tot i això,
quan en aquest cas s'utilitza una abreviatura amb punt abreviatiu i coincideix amb el final d'una
frase, només s'escriu un punt. De la mateixa manera, si [...]
|
35.
Sigles. Apostrofació. Pronunciació lletrejada
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
d'una sigla que comença amb vocal, l'article el i la preposició de s'apostrofen sempre, però
l'article la no s'apostrofa si la vocal inicial és i o u.
l'IPC l'i-pe-ce
l'OAP l'o-a-pe
la IBM la i-be-ema
la UPC la u-pe-ce
d'ADN d'a-de-ena
d'UGT d'u-ge-te
Si la lletra inicial és una consonant [...]
|
36.
Abreviatures. Doble tractament: sigla o abreviatura, símbol o abreviatura
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Pot ocórrer que per a l'abreujament d'alguns mots ens trobem amb un doble tractament: com a
abreviatura i com a sigla o símbol.
PN p. n. pes net
SA s. a. societat anònima
TM t. m. terme municipal
Sempre que sigui possible, és més recomanable utilitzar les sigles, per qüestions d'economia d'es [...]
|
37.
Abreviatures. Formació. Abreujament de sintagmes
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Quan abreugem un sintagma, a més de considerar els criteris abans esmentats, hem de mantenir
totes les partícules (preposicions i articles) si marquem l'abreujament amb un punt.
n. de la t. nota de la traductora
j. de 1a. inst. jutjat de primera instància
En canvi, s'ometen si utilitzem la [...]
|
38.
Introducció
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
És òbvia la vitalitat que en el nostre entorn tenen les formes gràfiques abreujades que coneixem amb
el nom genèric d'abreviacions. Sovint, ni qui redacta ni qui llegeix un text és conscient del nombre
d'abreviacions que fa servir i que interpreta. Per tant, les normes que haurien de regir-ne l [...]
|
39.
Simbols. Escriptura
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
acompanya, però si això no és possible ti-
pogràficament, se separa de la xifra amb un espai normal.
5 % (espai fi)
5 % (espai normal)
Alguns signes utilitzats com a símbols són un cas especial i s'escriuen sense deixar cap espai entre
el signe i la xifra, com ara els graus, els minuts i els segons de [...]
|
40.
Sigles. Traducció. Noms propis
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
creades en llengües romàniques, o
bé que corresponguin a organismes amb una d'aquestes llengües com a llengua oficial, pot fer
que coincideixin amb les que correspondrien en català.
UE Unió Europea
BOE Butlletí Oficial de l'Estat
CGPJ Consell General del Poder Judicial
Tot i això, per tradició, s [...]
|